Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo
Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos
Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.
Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:
«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.
El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.
L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el g
uant amb aquesta iniciativa.
La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.Serveix per incitar al debat dins de la societat
A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.
Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.
A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.
Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.
Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions
D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.
Publicat per J.Andújar
ACTE DE PRESENTACIÓ DE
Divendres, 3 d’abril, 18:30h – Reserva’t la tarda!
Avui dia 30 de març, al Parlament de Catalunya, ens hem reunit més d'un centernar de socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi per tal de signar com a fedataris de la recollida de signatures per tirar endavant la iniciativa legislativa popular que demana a la Cambra catalana la promulgació d'una llei catalana electoral pròpia.
Els fedataris/àries són les persones encarregades de recollir les signatures a favor d’aquesta ILP.
El tràmit d’avui al Parlament ha consistit a prometre o jurar el càrrec davant la Comissió de Control de la ILP. Amb aquest acte, els fedataris i fedatàries ens hem compromès a lliurar totes les signatures acreditant-ne la validesa.
Per tal que la ILP pugui ser debatuda al Parlament, cal obtenir en 120 dies el suport d’un mínim de 50.000 ciutadans, per tal de demostrar que la proposta gaudeix d’un ampli suport ciutadà i afecta el conjunt de la població.
L'objectiu de la ILP de Llei Electoral de Catalunya que la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de CpC, ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya és restablir els ponts entre ciutadania i política.
La Proposició de Llei pretén millorar la qualitat del sistema democràtic.
Proposem una Llei que millori la qualitat del nostre sistema democràtic, fent que el nostre sistema electoral:
FEDATARIS AL PARLAMENT: ENCARA HI ETS A TEMPS!!!
El primer acte de jurament o prometença dels fedataris (persones que donen fe de la veracitat de les signatures recollides) per una Llei electoral catalana, es va realitzar el passat dia 16 de març al Parlament de Catalunya. Una llei electoral que encara no ens hem donat com a país, malgrat tenir totes les competències per poder-ho fer, i que ja tenen totes les autonomies de l’Estat espanyol, malgrat que va ser Catalunya la primera que va promoure un primer Estatut, que va ser seguit per totes les altres. No ha estat possible fins ara poder-nos posar d’acord entre els representants dels partits i els desitjos de la ciutadania, però també és cert que és un objectiu que figurava en el programa electoral de molts dels partits que tenen representació parlamentària.
Obrir un debat polític en un moment de crisi econòmica és una necessitat, perquè és en aquests moments quan hem de retornar la responsabilitat negada a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i només ajuntant totes les voluntats i totes les intel·ligències trobarem camins per a la innovació de polítiques i projectes per encarar els canvis del nostre futur. No n’hi ha prou anant a votar cada quatre anys, i dipositar un vot a una urna. És important poder triar entre les persones que mereixin més confiança amb llistes més obertes, i hem de millorar la qualitat de la nostra democràcia, fent que el valor de cada persona sigui el més igual possible, visqui on visqui, i donar estímul a la participació ciutadana. Com més participació, més escons.
Hem de retornar el dret a decidir a cada una de les persones. Per fer-ho, han de sentir que les decisions polítiques que es prenen i els debats que es fan al Parlament responen a problemes que tenen realment, i que cada diputat o diputada pot escoltar de veritat, i sense presses, els conflictes de cada tros de Catalunya. Les promeses fetes en períodes electorals no han de ser brindis al sol; el millor no seria prometre molt, sinó complir molt el que s’ha promès.
Per poder canviar la desafecció cap a unes determinades formes de fer política, hem de retornar a la POLÍTICA en majúscules, fer possible que la nostra feina contribueixi a la creació d’espais de llibertat, fent que les lleis que ens donem millorin la qualitat de la nostra democràcia. Tornar a tenir la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania és un camí per fer-ho. La ciutadania té dret a proposar lleis, té dret a col•laborar amb les que estiguin fent els seus parlamentaris, amb les propostes i compareixences; i té l’obligació de complir-les i ajudar a fer-les complir.
Si creus que en lloc de queixar-te dels polítics i de la crisi, una llei electoral catalana pot ajudar a millorar la possibilitat que les propostes ciutadanes arribin al Parlament, t’ha arribat l’hora de poder-ho intentar. Fes-te fedatari de la Llei i ajuda’ns a recollir signatures. Tens una oportunitat el dia 30.
Llegeix el contingut de la Llei a www.lleielectoral.cat i apunta’t.
Article a El Periodico
MARC ANDREU
BARCELONA
Tan solo 50.000 firmas podrían dejar en evidencia que los 1.816.941 votos que auparon al tripartito en el 2003 y los 1.495.221 votos que lo revalidaron en el 2006 de poco han servido hasta ahora para hacer cumplir un punto del programa de Govern contemplado tanto en el Pacte del Tinell como en el Acord d'Entesa: elaborar la ley electoral catalana. CiU nunca la hizo pese a ser, desde 1980, competencia estatutaria. Y es que Jordi Pujol prefirió siempre la vigente disposición transitoria que adapta, ya solo a Catalunya, la normativa española que UCD creó para favorecer al centroderecha en la transición.
Y es que 50.000 son las firmas que Ciutadans pel Canvi (CpC) necesita recoger en seis meses para que el Parlament discuta su propuesta de ley electoral, admitida a trámite la semana pasada como iniciativa legislativa popular (ILP) en la Cámara y que requiere mayoría cualificada: consenso entre el tripartito y CiU.
LA FORMA Y EL FONDO
La iniciativa de la plataforma cívico-política maragallista que preside Carme Valls --con tres diputados en el grupo del PSC-CpC: Josep Maria Balcells, Antoni Comín y Rosa Maria Ferrer-- ha incomodado a los socios del tripartito.
Por las formas: ICV-EUiA no sabía nada de una iniciativa que ve a la vez con simpatía y escepticismo. ERC arguye que rompe el protocolo de acción del tripartito y dificulta el consenso con CiU y el PSC. Y este último partido, además de apreciar lo mismo, tiene que encajar disensiones en las filas de su propio grupo. Pero el fondo de la ILP incomoda también: la proporcionalidad y variabilidad de asignación de escaños propuesta hace imprevisible el futuro mapa político y, en cierto modo, rompe el statu quo partidista.
En síntesis, CpC propone un sistema electoral de listas desbloqueadas con opción de voto preferente a nombres concretos, aplicado en siete circunscripciones --las veguerías de Barcelona, Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona y Terres de l'Ebre-- con mucha más proporcionalidad que la actual, para acercarse al principio de una persona-un voto. Y aún así, el valor de un voto pirenaico valdría el doble que el barcelonés, mientras que en las cinco circunscripciones restantes quedaría más o menos equiparado.
INNOVACIÓN MUNDIAL
Además, y como innovación sin precedentes en el mundo, la ILP vincula el número total de escaños a elegir, entre 120 y 150, a la participación. O sea, que el máximo de diputados del Parlament (y los preceptivos sueldos y subvenciones a los partidos) solo sería alcanzable con una participación del 75% del censo, mientras que una abstención del 40%, que es la habitual, reduciría la Cámara a 120 escaños, contra los 135 fijos actuales.
Aunque ya avisaron al president José Montilla y al conseller de Governació, el republicano Jordi Ausàs, los impulsores de la ILP iniciarán esta semana contactos con todos los grupos para presentarla oficialmente.
DESBLOQUEO O DESLEALTAD
CpC argumenta que su propuesta no solo concreta, en favor de más proporcionalidad y participación democrática, el informe de expertos que Governació encargó y mantiene en un cajón a la espera de consenso para crear una ponencia parlamentaria. CpC añade que la ILP, al forzar un pleno en el Parlament, no es desleal al tripartito, sino que desbloqueará un debate en el que no hay acuerdo ni en el tripartito ni con CiU.
Prueba de ello la dejó, el viernes, la portavoz adjunta de ERC, Patrícia Gomà, en su blog: "La necesidad de una ley electoral es evidente" pero la ILP de CpC "contribuye a generar más desafección" y "confusión" en la ciudadanía y "es hacerse trampas". Quizá sí, como la no ley que rige las elecciones catalanas desde 1980.
Vivim moments d’incertesa, i les notícies de la crisi econòmica que ens arriben per la via d’un familiar que ja ha entrat a l’atur o que no troba feina des de fa un any, o pels mitjans de comunicació, no auguren cap camí de roses per als propers 2009 i 2010.
Aquesta situació ja era esperada. A Espanya, degut a la nostra dependència productiva de la construcció; i a la resta del món, per la irresponsabilitat de molts centres de capital financer, que van utilitzar els seus interessos personals d’enriquiment immediat per aconseguir beneficis a curt termini i fent cert, per tant, “el diner com a mercaderia”, advertit per Marx al Capital. Davant d’aquest context, ha arribat l’hora de la responsabilitat i de la POLÍTICA.
Què vol dir responsabilitat? Ve de donar resposta, i vol dir la capacitat de compromís o cura d’una persona cap a ella mateixa i cap a tot el que l’envolta i, malgrat que s’ha dit que hem d’entrar a l’era de la responsabilitat i que hem d’estar atents als CANVIS del món per canviar AMB ells, no estem veient al nostre entorn que els actes i declaracions d’alguns polítics del Govern i de l’oposició i dels mitjans de comunicació obeeixin a respostes de compromís i cura del nostre entorn. Les desgraciades guerres d’espionatge entre faccions del PP de Madrid; les lluites polítiques pel control de Caja Madrid; i la privatització del 48 % del Canal de Isabel II (milers de milions d’Euros en joc), descarnen de forma obscena els interessos econòmics que hi ha al darrera d’alguns polítics al govern. Tampoc no tenim clars quins són els interessos econòmics al darrera d’alguns mitjans de comunicació, premsa i ràdio, que estan ventilant les notícies i es posicionen a favor d’una facció.
Nosaltres, des de CpC, hem apostat sempre per la responsabilitat política de la ciutadania, la qual contempla, atònita com molts dels militants dels partits implicats, de quina manera s’escampen les escombraries de les misèries per l’ambició de poder; i ningú no fa propostes reals de canvi per fer front i superar la crisi, que pot ser una oportunitat pels canvis de la nostra economia productiva.
De la conferència que va protagonitzar aquest dimecres 28 el nostre soci Juan-José López Burniol a Reus, voldria destacar unes paraules de la magnífica anàlisi que va fer sobre la situació catalana, espanyola i mundial: “Els pobles, com les persones, depenen dels seus propis actes”. I jo afegeixo que ara és l’hora d’actuar amb responsabilitat, cadascú des del seu àmbit de feina, de gestió o de pensament. Exigir als nostres polítics, del govern i de l’oposició, que actuïn de manera que els interessos propis, econòmics o electorals no passin per sobre dels interessos col·lectius, i que actuïn amb transparència i austeritat.
Proposar a la ciutadania que faci front a les adversitats, no només amb la queixa, sinó amb propostes de canvi. Participant de forma constructiva en el Món Local que ha d’obrir-se a compartir les decisions amb la ciutadania. Estem clarament pel dret a decidir, a decidir qui ens governa, i a exigir transparència de govern. Si hem de decidir, i ja tenim espais d’autogovern, els hem de poder exercir des d’ara, proposant les lleis que ens semblin més adients, per això hem creat la Iniciativa Legislativa popular de la Llei electoral de Catalunya, o els canvis constitucionals federals que facin més eficaces per la ciutadania les decisions de govern. En front de fer més cotxes, podem apostar clarament per les energies renovables; enfront de construir sense fi, podem apostar per construir la societat del coneixement i de la recerca i de la innovació. Els nostres mètodes de treball també ho han de ser, i a CpC volem recollir les propostes de canvis en el què i en el com de la nostra economia productiva amb el nou cicle d’àgores La crisi, de bat a bat, al qual dedicarem el proper semestre i amb el fòrum virtual obert. Si el segle XXI és l’era de la responsabilitat individual i col·lectiva, CpC esdevé un espai de la ciutadania per a la recuperació de la responsabilitat que una democràcia precària ens ha escamotejat.
Carme Valls, Presidenta de CpC
Ciutadans pel Canvi es proposa treballar per crear un estat d'opinió favorable al canvi de llei electoral, impulsant el debat més enllà de les institucions, a les associacions, ONG, ciutadania, etc.
Així doncs, volem impulsar una ILP a favor d'una Nova Llei Electoral Catalana que reculli totes aquelles qüestions clau que permetin millorar la democràcia i el foment de la participació ciutadana.
Per què cal impulsar una nova llei electoral?
1. Per a la millora de la qualitat democràtica com a base de l'ideari de CpC
2. Per a la millora de la participació electoral
3. Per a la millora de la percepció i vinculació de la ciutadania a la política institucional
Si vols rebre més informació sobre la campanya per impulsar una nova llei electoral envia'ns un correu. Fes clic aquí.
Ciutadans pel Canvi de Badalona expresa la seva indignació per l'agressió que ha patit la societat civil de la franja de Gaza des del matí del 27 de desembre. La matança, a dia d'avui, de més de 380 persones i més de 1700 persones ferides que són ateses en precàries situacions d'atenció sanitària mostren la ineficàcia de les respostes d'agressió massives, en les quals la càrrega dels conflictes recau sobre la ciutadania.
Com a conseqüència d'ignorar sistemàticament les declaracions i els mandats de l'ONU, Israel mostra la cara fosca dels qui no volen resoldre els conflictes, sinó aniquilar els adversaris. Demanem que parin immediatament les agressions i s'actuï dins el marc de les Nacions Unides.
Ciutadans pel Canvi
Els Ciutadans de Badalona
Dos grans aniversaris en una sola setmana. 60 anys de l’aprovació de la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS i 30 ANYS DE L’APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar els 30 articles de la Declaració, redactats per la Comissió de Drets Humans presidida per Eleanor Roosevelt. Una declaració que va suposar el primer pacte polític de defensa dels éssers humans, d’una humanitat que sortia de la Segona Guerra Mundial i amb molts països sotmesos a la colonització.
Només voldria subratllar el primer punt de la declaració: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. 60 anys després, amb més de 900 milions de persones que estan desnodrides o mal alimentades, amb 400 dones que moren diàriament al donar a llum, i més de 20 milions de nadons que tenen un pes insuficient, en especial a la zona de l’Àfrica Subsahariana, ens adonem de quina una Declaració que reclamava ideals de convivència ha quedat encara en el terreny del desig, mentre s’incrementen les desigualtats. De les bones intencions a la pràctica real fan falta moltes polítiques públiques, per acabar amb les injustícies i per disminuir les desigualtats. Fa falta desenvolupar la gran política, amb noves idees, propostes i acords, per aconseguir canvis per la vida i la convivència i només hem vist grans trobades internacionals quan la crisi econòmica ha tocat la butxaca d’Occident. Més acords pels bancs que per la fam.
Fa 30 anys ens varem donar una llei, la nostra Constitució, com a pacte de convivència, a una Espanya que, plena de por, sortia d’una dictadura de més de 40 anys. Com ens va explicar el Prof. González Casanova, de l’esborrany inicial que contemplava la constitució d’un Senat Federal, que tingués en compte la representació proporcional dels habitants de cada territori i que mantingués viu i reconegut el plurilingüisme de la nostra societat, es va acabar pactant una Constitució de mínims, que ha permès el desenvolupament de l’Espanya de les Autonomies, però que s’ha quedat petita per organitzar el finançament, la crescuda de les poblacions i l’organització territorial d’Espanya. Malgrat que ara el PP es consideri garant d’una Constitució que ha quedat ja força obsoleta, una recent enquesta recull que el 88 % dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat Espanyol està a favor de reformar a fons o de fer canvis a la Norma Suprema. Un dels canvis més demanats és fer una reforma del Senat per què funcioni com a cambra territorial. La ciutadania sap que les lleis les fem per viure i conviure, no per entronitzar-les i no canviar-les. Som el país d’Europa que ha fet menys canvis a la seva Constitució en trenta anys i a fet més canvis al Codi Penal, augmentant les condicions repressives més que les preventives. Ha arribat el moment que els polítics i el Govern escoltin la veu de la ciutadania. Poden preguntar-li, poden sondejar-la, fins i tot podrien obrir debats amb la seva participació, però no poden dir que no és prioritària la reforma de la Constitució. Demostren que no escolten el que diuen i senten els ciutadans i ciutadanes. No més travetes contra els pressupostos i sí més canvis polítics que millorin la convivència.!
Carme Valls-Llobet, Presidenta de CpC
Sentim VERGONYA per les quatre dones mortes d'aquesta setmana a mans dels seus amants, companys i marits, i per les 17 mortes en les 8 primeres setmanes del 2008. I més VERGONYA encara que, amb excepció de JL Rodríguez Zapatero, ningú no hagués fet esment de la violència de gènere en campanya; en canvi, tots els candidats han corregut a parlar-ne, davant l'evidència del desastre.
Sentim VERGONYA que el PP hagi fet servir el terrorisme com a arma electoral i hagi passat tota la legislatura sense acceptar els acords parlamentaris del Congrés de Diputats.
Sentim VERGONYA que facin servir la immigració utilitzant les baixes passions i sense comprendre el desenvolupament econòmic del nostre país, que no hauria estat possible sense la mà d’obra barata, i sovint explotada per les mateixes persones que es neguen a continuar legalitzant el treball ben fet.
Sentim VERGONYA de les mentides repetides fent servir enquestes y números falsejats i manipulats, i en canvi es titlli el President del Govern de mentider sense cap prova.
Sentim VERGONYA de no escoltar propostes polítiques clares que permetin debats polítics seriosos que donin sentit a la convivència política ciutadana.
Per això els Ciutadans pel Canvi hem preparat el nostre MANIFEST PELS CANVIS que creiem que han de fer-se necessàriament en el nostre país. L’estrella de les 5 puntes amb 25 propostes clares ens assenyala un camí que creiem que ens dóna ESPERANÇA pel futur. Sabem que tots aquest canvis no seran assolibles amb pocs dies, però tenim clar que no pararem de treballar, amb la societat civil organitzada, fins assolir-los en la seva totalitat. Us convidem a llegir-los, a difondre’ls i a ajudar-nos a treballar per fer-los possibles en un proper futur.
També sabem que per fer-los possibles és precís anar a votar i donar suport a un govern socialista i d’esquerres. NO HEM PERDUT L’ESPERANÇA PELS CANVIS; exercitarem la voluntat, el desig i la intel·ligència per què es facin realitat el més aviat possible.
Carme Valls i Llobet, Presidenta de CpC
CIUTADANS PEL CANVI (CpC). Powered By Blogger © 2009 Bombeli | Theme Design: ooruc
